En la meva petita illa...

Els meus estimats lectors bloggeros...

Sento la meva tardança per aquests mons de la blogosfera, però és que em vaig quedar un temps, més del que pensava, en la meva petita illa oceànica.

És un lloc al que solc acudir en nombroses ocasions després de diferents fases de creixement personal, i és allí on comença la recapitulació de tot el procés que vaig viure amb anterioritat.

Passo hores i hores només contemplant amb els ulls de la meva consciència, els ulls més savis que existeixen, sempre cap a l'horitzó esperant les senyals necessaries que m'indiquin cap a on es dirigeix el meu pròxim camí.

I per fi sembla que l'arbre que vaig plantar està donant els seus fruits, per cert ben saborosos...dolços, tendres i molt suaus.

L'estiu va arribar de cop i volta amb inesperades notícies...

Us seguiré contant ben aviat.