Granada, un Swami i viure sense espectatives
El mestre va dir: Per què les persones no són felices? I va respondre: perque tenen por.
Seguidament ens va tornar a interrogar:
I per què tenen por?
I va tornar a respondre'ns de nou: perquè viuen amb expectatives.
Després dels ensenyaments vam assolir la integració total amb l'obertura interior i la meditació final.
Petons meditatius per a tots!!!
posted by CUCALELLA at 3:25 a. m.
3 Comments:
I Com és supera la por? Enfrontarse a el que et paralitza i seguir avant. Ptonets maca!!!
ui, la por! ja n'has llegit prou sobre les pors en el meu blog :P
ah! una frase que em van dir una vegada i que me la repeteixo sovint: No expectations, no regrets. De totes maneres, sempre em pregunto si és possible viure sense expectatives... personalment, ho trobo bastant complicat :S
petonets :)
Eldamar: El problema es com seguir avant, perque no hi ha cap estrategia que sigui efectiva sempre. Hem d'anar ideant... :-)
Lia: Just es el que dius...si no esperem res no poden haver remordiments. La vida es molt més fàcil així, doncs al no esperar sempre ens sorprén. Un petó inesperat :-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home