Ment..

Després dels meus exercicis nocturns meditatius es materialitza el següent despertar en la meva consciència superior...La meva ment és l'encarregada de coordinar la realitat que estic percebent en el meu dia a dia. Les coses que veig o percebo estan dictades per ella, és la tirana de la meva percepció del que és real. Però quan la reconec tot desapareix...el no-res es fa present, una vegada trobo el truc del prestidigitador tot s'esvaïx com en el pas d'un somni a un altre. No queda res tangible. La realitat es descompon per segons. Sensacions, idees, emocions...tot és el mateix, la gola fosca d'un llop s'ho empassa tot d'una mossegada. No obstant això per primera vegada sóc ama del que va a succeir en el meu escenari. Jo trio el que vull veure, el que apareixerà davant dels meus ulls o s'esfumarà per a sempre. Tinc el poder de crear i recrear la realitat que vull per a mi. Per fi sóc conscient de tot. Desapareixen les barreres del temps i l'espai, sóc aqui i ara, però també sóc ahir o demà, estic aqui, però també allí i a tot arreu alhora. Ara ja no hi ha una linialitat doncs tot sorgeix sense sentit aparent. Raciocini o sense raó s'uneixen formant una veritat major. Els antonims es donen la mà completant el cercle.

Desperto al matí. Tota aquesta claredat se n'ha anat, i de nou sóc la qui era, la que sempre he sigut...idees, sensacions, emocions tornen a acollir-se dins el meu cap, ment, realitat...

Petonets amb petits despertars!!!