Ahir em vaig comprar un vestit

Ahir era un dia d'aquests gris fosc gairebé negre dels quals t'enclavaries dintre del teu refugi i t'enfundaries amb mil i un cobertors. Feia tant, tant, tant fred, que no em sentia ja ni la punta dels meus dits grossos del peu. Encara que vull advertir-vos que sóc molt, molt, molt fredolica.

I com la meva essència és la contradicció en estat pur, vaig sortir al carrer i em vaig disposar a canviar aquest dia gris per un replet de milers de colorins, així que em vaig passejar pels voltants de la meva ciutat, assaborint els meus llocs preferits: el meu mar mediterranio, el meu passeig per la platja, els tortuosos i estrets carrerons que es creuen i entrecreuen uns amb altres com un autèntic laberint... i llavors el vaig veure. Jo no sóc una nena capritxosa i malcriada en l'art del consumisme compulsiu, sinó que més aviat sòlc primer observar per a després decidir el més convenient per al meu vestuari. Però com us vaig dir, ahir era un dia gris...i, això canvia totes les coses. El seu color tan alegre em va captivar de seguida, i va aconseguir treure'm d'aquest fred primaveral que ara ens aguaita, per a adentrame en la futura càlida estació de l'estiu. Els núvols que ahir encapotaven el cel, es van anar fonent per a tornar a fer brillar el sol amb tota la seva plenitud.

Aquest dissabte potser estreni el meu vestit nou. Un petó de colorí colorat!!!