Pinzellades...

Hi ha moments a la vida en els quals sembla que la coses semblin seguir un determinat camí precís i exacte...sense titubejos. I és just en aquesta situació en la qual un sent una gran seguretat pels passos que dóna. La incertesa s'esfuma com el fum d'una xemeneia i s'evapora perdent-se en la immensitat del cel blavenc.

Després de preguntar-me, d'indagar, de buscar per tots els racons...se m'ha concedit una resposta més clara del que mai hagués pogut imaginar. Gràcies a ella aconseguiré encaixar les meves petites parts del trencaclosques que vaig portar amb mi a aquesta realitat.

Sé que sona a misteri enigmàtic i embullat, però en realitat no ho és. Suposa el que m'he estat preguntant des que tinc ús de raó, tan sols es desvetlla una capa del tul que ennuvola els meus ulls i no em deixa veure les claus de la meva comesa.

Encara que sembli l'alliberament final de gran part dels meus lligaments, també suposa una de les majors responsabilitats que mai se m'ha atorgat. A l'expandir la meva consciència tots els meus actes han de ser acords a la meva vibració. Malgrat tot això seguiré tenint lliure albir per a les meves decisions finals.

És com viure amb més sentit cada gest, paraula, acte...Aquesta nova situació em produeïx una mica de temor, sempre apareix aquest pessigolleig de nerviosisme a lo nou, lo desconegut, lo inexplorat...però tot i així, és la resposta al que he anat buscant des de sempre, una cosa tan quotidiana com el meu dia dia.

Els meus estimats lectors, aviat us explicaré amb més detall aquest nou coneixement... Si se m'és concedit.

Petons amb pinzellades