La mort

Hui voldria tractar un tema que en la societat actual es fugeix: "la mort". Just ahir estaba com sempre treballant en la radio i la meua amiga Maylo em diu: "Saps que s'ha mort l' alcalde de Benidorm?" Justament jo el coneixía perque ma mare treballaba en la seua casa.

Farà mig any o així que vaig estar a casa seua. Vam estar parlant ell, la meua mare i jo, i ells dos estaven perfectament, parlant, fent broma...De cop i volta, la vida pega una volta de 360º i els dos estàn a l'hospital amb càncer.

La pregunta es per qué dos persones que fa no res estaven de meravella se'n han anat així? Per qué ja no existeixen? La idea de existir i ja no existir és algo que sempre em farà sentir una mica extraña: "Ara estic ( ho sé perque et veig, et toque, et senc) ara ja no estic (ja no et veig més, ja no et toque ni et senc)". Aquest em sembla un dels misteris majors de la humanitat i no em vull ficar en el tema d' on anem a parar, si es que anem a parar a algún lloc.

Jo abans de conéixer la mort de tant aprop, tenia grans idees sobre com es suposa que es pot viure aixó, però està clar, fins que no ho vius no tens ni idea, l'experiència es fonamental. Jo creía que d'alguna manera quan algú es mor, està clar que no el veus, pero sí que pensaba que el pots sentir d'alguna manera, que està ahí. Doncs res d'aixó, jo no note absolutament res. Es com si la terra s' haguera tragat a ma mare per sempre, i ni la més mínima sensació de que existeix encara que sigui d'alguna altra manera.

M'agradaria saber quin sentiment vos produeix la mort, tant si l'heu viscut d'aprop com si no. Crec que es un tema que no deuría ser tant tabú com ho es en l'actualitat.

Vinga guapets, que passeu un bon cap de setmana.

Fins el dilluns!!!!!!!!!! Cuideu-vos.