D'aquí cap allà

Em senc com una pilota que va rodolant tot el temps d'un costat a un altre...ping pong, ping pong...però supose que així son les coses. Tot i així prefereixo aquesta situació que pasar-me tota la meva vida al mateix lloc sense moure'm. Així al menys vaig coneixent món que falta em fa.

Com podeu observar dalt d'aquestes línies és troba un tranquil poblet de muntanya que s'anomena Polop, doncs aquest és el meu últim destí. Cap aquí vinc ara cada dia a fer la meva feina en l'Ajuntament d'aquest municipi de la Marina Baixa.

Encara m'estic adaptant al meu nou hàbitat, he passat de la bogeria cosmopolita londinés on tot era possible a cada segon, a la tranquilitat més relaxada d'un xicotet poble. Ha sigut massa radical per a mi. En aquests moments em trobo com si m'haguessin escopit d'una tempesta i ara el vent bufés gairebé sense alé.

Estic com si m'haguessin arranacat l'energia, la vida, l'esperit...I ara he de fer paus amb la calma, la serenitat i tot el que estigui relacionat amb l'absència de moviment. Espero poder adaptarme a aquesta nova vida que m'espera, espero que sí, d'aquesta manera conseguiré ser un camalleó on res ja al món se'm pugui resistir...Vinga vinga...que estic per al que calgui.

Un petonet a tots. Torno a ser aqui!!! Ja que la meva nova feina torna a estar relacionada a estar davant d'un ordinador la majoria del temps. Demá no escriuré perque m'en vaig a FITUR ja us contaré l'experiència.