Un dia qualsevol

I fent cas als meus dos amics, vaig a explicar un dia qualsevol de la meva nova vida per aqui que no és ni menys ni més interessant:

M'aixeco a les set del matí cada dia, i em poso a endreçar una mica la casa, que la veritat ni us podeu imaginar la de porqueria que poden arribar a acumular aquests anglesos, és algo increïble, tot ple de paperets repartits per tota la casa...i lo millor de tot, que es la propaganda que els arriba, doncs ho guarden com si fos or.

Després arriba l'hora del gran passeig pel bosc de les fades, l'hi he assignat aquest nom, perque realment ho sembla, te una magia especial...sempre em sorpren en coses noves. Doncs ja em teniu a mi per aquests magnifics paratges donant una volteta a les 9 del mati en un fred que pela i una varietat de vellets anglesos que surten a que els seus meravellosos gossets facin com es diu aqui: 'pee and poo'.

Després arriba l'hora més esperada, la de l'entrepà, ja que només arribo a casa necessito agafar energies de nou. I com no puc ser egoista també dono de menjar a la gosseta, que per cert es diu cocco i és una dolçor, que sempre que em veu es fica a moure la cua, és de lo més graciosa.

Però per descomptat lo millor del dia són les clases d'anglés, és el millor moment del dia per a mi, perque es quan puc sortir de casa i fer una mica de vida social, que sempre és necessari...ja us parlaré un altre dia de la gent que hi ha per aqui, sempre s'aprenen moltes coses.

Arribo sobre les vuit i mitja a casa i sopo una micona, perque la vetitat és que per aqui passo una mica de fam, crec que estic aprimant-me, cosa no molt bona per a mi. Jugo una mica amb els nens i ben aviat a dormir perque al dia següent m'he de tornar a aixecar a les set del mati.

Espero no haver-vos dormit...jejeje...un petonàs a tots. Fins aviat. La foto és la del tren que agafo cada dia per anar a l'escola.