Els meus peuets

Mai hagués pogut pensar que els peus fossin una part tant important del nostre cos humà. I he arribat a aquesta caonclusió quan he tingut que sofrir un mal de peus horrorós cadascún dels dies que he tingut que fer feina.

Tenir que estar al voltant de quatre hores de peu sense parar, suposa un esgotament brutal per als nostres estimats peus que només pel fet de tenir que sostenir tot el nostre gran i pesat cos, ja en tenen prou.

El primer dia va ser el pitjor perque va arribar un punt en el que em feien tant de mal que ja no podia nio caminar, i poc a poc m'he anat acostumant, però això si tots els caps de setmana els meus estimats peus sofreixen algun que altre mal.

També però que menys mal que tenim dos peus, perque si només en tinguessim un i tingués que soportar tot el pes ell sol acabaria prou malament, tot i que aquesta tonta suposició no tindria ni cap ni peus (mai millor dit) ja que en un peu el nostre equilibri es perdria per a sempre.

I després d'aquesta disertació tant profunda dels meus peus només puc anyadir que avui em fan un mal soportable`, i crec que encara hauràn de passar uns dies per a que tornin a ser el que eren els peus que tenen que soportarme cada dia, en el millor sentit de la paraula, eh?

Un petò a tots els blocaires. ens veiem demà. Cuideu-vos.