Un dissabte qualsevol

Em llevo però no tinc ganes d'aixecar-me del llit. He de ronsejar una mica perque així són els dissabtes. Tranquils, sense l'estrés setmanal, amb calma.

Veig que fa un dia solejat, ho miro per la finestra. ¡Com m'agradaria anar a fer una volta! Però he de fer una mica de feina, no puc anarme'n.

Sempre m'ha passat el mateix, em quedo embobada mirant les coses. Tinc feina però quan estic així crec que el temps s'atura i que aquests instants d'estar al meu món són eterns. Els ulls se'm tornen com a plats, es com quan veus una determinada cosa però profunditzes i en veus més, petits detalls que mai t'havies posat a examinar.

Comptes els forats que hi han a la pared que ja en són molts, per la quantitat de coses que has penja't i després has decidit canviar. Observes com la finestra ha anat perdent la pintura perque el sol li ha pegat amb força. El sostre te algunes esquerdes, la humitat també fa de les seves, sobretot si es tracta d'una casa amb prous anys ja.

Després penso la quantitat de persones que hauràn passat per la meva habitació. Visc a un pis d'estudiants, i de segur que s'han viscut quantitat de coses aqui dins. Una habitació suposa un lloc d'intimitat, on la gent es pot sentir protegida. És el lloc on pots passar la majoria del temps. Amb soletat, o amb la compañía d'algú. Dormint, estudiant, llegint, escoltant música, somiant despert...Segur que totes les persones que han estat per aqui han viscut totes aquestes coses. Segur que a la seva manera, però les han viscut. I jo ara formo part també de la història d'aquesta habitació. Tots els meus records, les meves vivències, els meus moments bons i dolents, estàn concentrats dins de l'esència d'aquesta habitació.

He de tornar a la meva realitat, així que he de baixar dels núvols, i el sol em torna a il·luminar la cara. Bons pensaments per als dies solejats.

Ara ja no tinc excusa. M'en vaig a fer alguna cosa de feina. Petonets a tots.