Busca feina
Avui m'he fica't ja com a propòsit realment canviar de feina, perque la situació a la que he arribat no la considero la més indicada per a mi.
Les paraules de Gastón ahir per la nit, em feren donar compte de que estic estancada, no puc seguir en un lloc que no m'agrada, que no em senc realitzada i ja per a rematar-ho, que em paguen una miseria per 8 hores diaries.
Sé que molta gent m'ho deia, deuries canviar, realment t'estàn explotant...però fins ara tampoc m'he sentit amb suficient força per a tirar endavant. Aquest any ha sigut molt dur per a mi i això influía en que no podia anar enlloc, perque em veia sense força, sense empenta, sense il·lusió a la vida. Però crec que ara em trobo una mica millor i crec que amb una mica de ganes podré trobar alguna altra cosa.
Està clar que no vaig a deixar la feina així de cop i volta, hauré de buscar-me alguna cosa abans, però crec que he arribat a la fi d'aquesta etapa i ara ha de començar una altra. Tot i així, la meva escassa autoestima em fa sentir petiteta a l'hora de buscar un treball, sempre tinc la idea de que no serveixo per a fer res. Sé que no és així però, sempre el meu cap m'esta atormentant amb aquesta qüestió, per tant, hauré de fer-lo callar d'ara endavant i així podré aconsseguir el meu objectiu de trobar una feina amb condicions.
Sempre tenim una veu maleïda que ens acompanya fent-nos la guitza i mostrant-nos les nostres pors més arrelades. La meva en qualsevol circumstancia em diu: AUTOESTIMA, AUTOESTIMA, AUTOESTIMA. I sempre em persegueix allà on vagi i faci el que faci. Per tant per a mi buscar una nova feina serà a més d'un repte per a estar millor econòmicament i professionalment, una prova per a fer callar a aquesta veueta que sempre m'està xiuxiuejant les mateixes paraules.
Vaig a ficar tota la meva empenta per a realitzar el meu propòsit, però ara ve lo més dificil, enfrentar-m'hi cara a cara a tot.
Un petó a tots els buscadors de coses, siguin les que siguin, i als buscadors que ja han trobat el que buscaven!!! Fins demà. Cuideu-vos.
posted by CUCALELLA at 2:41 a. m.
18 Comments:
hola cucalella!!!
segur que trobaràs un bon lloc, només has de tenir pasciència i els resultats arribaran xD
Fratelli litalia, ditalia s'è...
Gràcies maco!!! Els ànims sempre ajuden a tenir més empenta ;-D
Ei ja veuràs que si vas mirant aviat trobaràs alguna cosa... Nom´s cal tenir ganes reals de cambiar i de fer moltes entrevistes :P Total feina ja en tens així que tampoc és que et quedis sense ingressos, així que amb calma i temps segur que trobes alguna cosa millor!
El més important aquí és q has decidit tirar endevant malgrat els difícils moments. I no tots els canvis han de ser dolents. Tu fes cas a la veueta bona q acostuma a sortir poquet però sempre té raó :P
Ja t'ho deia ja no se si ja van 1000 vegades cris canvia't de treball!! m'en alegre molt el que has decidit, segur que trobes algo millor i recorda ets deu vegades mes forta de el que et creus.Molts d'anims!!!Ptonets!!!!
Mol t be. L'impoirtant es començar. La resta ja vindra
Gracies a tots pels ànims, realment és de les coses que més m'empenten, perque la gent confia amb mi. Gràcies!!! :-D
molt bé cucalella! bona decisió! jo també l´he presa... i és que on treballe, em paguen poc i em cau molt mal el jefe (si, ja sé que els jefes mai seran "xaxi-piruli", però jo d´este ja m´he cansat!). Ara a tindre paciència i a buscar feina...que no és gens fàcil. Jo comence hui! aniré amb una amiga a buscar empreses de treball temporal i a tirar currículums per ahí...
Molta sort amb la teua búsqueda cucalella (i a creuar el dits!) ;)
Molts ànims!!! :)
Tens un repte davant teu... aquests moments de la vida són tan emocionants.. aish!
Petonàs!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Endavant cucalella! No t'ho pensis més! El món és dels valents! Jo estic en una situació similar, però treballant més de 8 hores diàries (que no cobro), i amb el problema que m'agrada el que faig... això és el pitjor! Et frena molt a l'hora de canviar.. però si tot són contres.. endavant! No tens res a perdre.
Què t'haig de dir jo ara que no hagin dit els complanys bloggers? T'enrecordes de quan parlàvem dels nostres camins tu i jo? Recordo que arribàvem a la conclusió de que havíem triat un camí diferent al que nosaltres ens imaginàvem o que havíem somiat recórrer. Tu tens força de sobres, fins i tot, en tens per donar-nos-en una mica a cadascú. Doncs ara és qüestió de que siguis una mica egoïsta, i prenguis el camí que vas començar a fer ja de ben petita. Perquè sé que tens talent i ambició. I perquè vull el millor per tu. Veure't feliç em fa feliç a mi i, no menys importants, tota la resta de gent que t'estima i no et deixa d'estimar. Una abraçada d'aquelles llargues i tendres, cucalella. I ànims per tot el que pugui passar!
P.D.: De tant en tant podria escoltar-me no?
OLENSKA: Donc sí, noieta...és complicat, però no ens hem de quedar en els braços creuats, un visca per les persones lluitadores!!! ;-D
JBAUER: Gràcies pel teu consell maca!!! La veritat és que aquest pas em costa molt de fer, però també sé que si aconsegueixo superar-lo hauré donat un gran pas en el meu camí vital. :-D
SUPERNENA: Si que és emocionant, però tinc aquella formigueta a la panxa que em fica nerviosa...:-P
SPOOLLY: Clar, el problema és que no em sento realitzada amb aquesta feina. Per les tardes en tinc una altra a una televisió que no em paguen res, però veus, en aquesta sí que em sento realment bé. Però es clar he de menjar tots els dies...i per tant, no puc deixar la feina que em paguen, però sí canviar-la. :-D
JÓNSY: Jejeje, ayy noeit!!! Quina sabiesa que desprens al teu post. Tens tota la raó. Però es clar, una cosa es saber-ho i una altra dur-ho a la pràctica. Tot i així, lluitaré, t'ho prometo, i espero que tu també lluitis pel que vols, mai decaiguis, i si ho fas aqui tens una amiga per sempre... :-D
Al ataqueeee!!
home, una solució lleugerament animal x pujar l'autoestima i la seguretat seria anar contentillo a una entrevista de treball.
lo de l'autoestima es fotut, però arreglable, a més amb aquest munt de lectors que tens!!!
Jajaja, la veritat es que de possibilitats hi han mil·lers, i aquesta en podria ser una :-P El problema és la coordinació...crec que m'entrebancaria entre frase i frase. Gràcies pel consell!!! ;-P
Tu tranquil.la dona que segur que vagis a on vagis els que s'acolloniran seran ells.
^^ sort, força i ànims!
You're right, xavi! Quan jo treballava a l'ICR (clínica oftalmològica de Sarrià) de tardes, sempre quedàvem amb un col·lega per anar a dinar por ai, i ens preniem dues pintes cadascú... jajaja! No veas tu lo trompes que anàvem a la feina... sí... i també teníem una pixeraaaaa... jajaja! Bella època aquella!
espero que tinguis mlt d'exit en la teva recerca! amb paciència segur que trobes quelcom que t'agradi més!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home