dilluns, de setembre 18, 2006

Petits detalls

I és precisament en les coses més petites on és troben els més grans tresors de la vida.

Crec que sempre estem buscant grans coses que creiem que ens portaràn la felicitat, i justament és tot el contrari, quan més petits són els detalls més bellesa és concentra dins d'ells.

Una conversa amb un amic, una rialla, una gota de pluja que cau dins d'un toll d'aigua, una melodia...En tots aquests exemples es desprenen grans moments, el problema és que estem acostumats a buscar les coses grandioses, sumptuoses, monumentals, sinò no som capaços ni de fixar-nos d'aquests petits detalls que la vida ens està oferint en cada moment.

Sempre que trobem aquests detalls la vida s'il·lumina, canvía de color, la foscor es transforma en claror. I sobretot, el més important, ens sentim en completa armonia amb tot el que ens envolta. És com si fins ara has tingut un vel que et tapava veure cada cosa i ara la pots observar amb tot el seu esplendor. Els teus ulls han donat un pas més, ja no només poden veure el que els crida l'atenció sinó que ara tot els sorprén. Els sembla màgic.

Aquesta visió encara te una repercusió major quan la teva vida es concentra en trobar aquestes coses, perque per a ser feliç ja no necesitaràs que la vida et sorprengui, seràs tu el que et sorprendràs de la seva "senzillesa", perque aquesta és la clau de la alegria.

Un gran petó de dilluns a tots!!!

15 Comments:

Blogger Alguien cualquiera said...

Aquests anys no ho he passat gaire bé, tant acadèmicament, com personalment, i tot record em destrossa. Però això no m'evita de disfrutar d'aquelles coses que m'agrada fer, com per exemple, escoltar una nana de Sigur rós o seure'm davant l'ordinador i poder-te llegir, perquè tu escrius de fàbula (encara que ho neguis!). Cada text teu és una joia. Com em va dir un dia algú: cada paraula és important en aquesta vida, cap n'és menys important i trascendental.

P.D.: Em vaig adonant que sóc un home ple de cites i mai sé d'on surten, jajajaja! Un petó maca!

18 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

Jejeje...Qué gran ets noiet!!! Potser t'agraden les meves paraules perque sempre em surten del cor, i és potser per això també que et transmeten tant. Un altre petonet per a tu!!! ;-D

18 de setembre, 2006  
Blogger Alepsi said...

Petites coses com trobar un nou bloc ple de sentiment? Sí, ja tens raó ja...
Un petó de dilluns per a tu també!

18 de setembre, 2006  
Blogger Capolord said...

Te tengo que dar la razón. ¿Qué recuerdo es el que te conmueve el corazón? ¿Cuándo te regalan ese coche que siempre habías querido o el beso en la mejilla de la chica con la que sueñas por las noches? Que lo primero te de una alegría muy grande, no te digo que no, pero lo segundo, no lo puedes guardar, no lo puedes comprar, es tan pequeño e insignificante, pero sin embargo, es un momento en el tiempo, que querrías que se mantuviera eterno…

Por lo tanto, intento que mi vida y mis recuerdos se vayan creando de pequeñas experiencias que poco a poco se van juntando y forjan mi persona. Alguien me dijo “Carpe Diem” y yo le dije que no, disfrutare cada momento, como su fuera el ultimo pero sabiendo que habrá un próximo todavía mejor.

Un beso

18 de setembre, 2006  
Anonymous Anònim said...

si es ben cert, no ni ha res com gaudit dels petis plaers de una vida senzilla.Ptonets maca!!!!

18 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

ALEPSI: Gràcies i igualment, el teu blog també m'ha encantat!!! D'ara endavant ens llegirem ;-D

18 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

CAPOLORD: Tienes toda la razón Capo. Esos pequeños momentos aunque parecen pequeños són los más grandes de nuestra vida y siempre nos acompañarán. :-D

18 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

DANI: Sí noiet, la vida senzilla, és realment la vida més feliç :-D

18 de setembre, 2006  
Blogger Y said...

... sí, oi? És una joia seguir un bloc com aquest, que et fa pensar cada dia una mica més. I que a mi em deixa a quadres com pot escriure cada dia d'aquesta manera.

18 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

Gràcies yaki!!! Jo també ja sóc seguidora teva desde fa temps...M'encanta el teu blog!!!!! :-D

18 de setembre, 2006  
Anonymous Anònim said...

Tb trobo que els detalls son importants, però cal preguntar-se fins quan hem d'anar sumant detalls perquè no es tornin difuminin en la immensitat.

Quan surto de viatge, sempre procuro fixarme en petites tonteries quotidianes que fan diferents els llocs.

18 de setembre, 2006  
Anonymous Anònim said...

Aiiii... quanta raó que tens!! I és que com els petits detalls, que es converteixen en grans moments no hi ha res...
A vegades és complicat trobar-los en aquest dia a dia que vivim, però m'encanta poder-ne gaudir, perquè per a mi, són els plaers de la vida!!

Encantada que m'hagis descobert avui! Ens llegim!

Un altre petó de dilluns per a tu, de dilluns tarda, per això!!

18 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

XAVI: Jo també em fixo molt quan surto de viatge en les petites coses. Tot és diferent quan vas a un lloc nou. Tots els petits detalls es poden veure més perque la rutina i la monotonia que t'adormen on vius, viatjant es converteixen en inquietants :-D

LLUNACREIXENT: Sí, realment és això el que va omplint el teu dia a dia. Si no tinguessim aquests petits moments no sé que fariem... Ens llegim!!! ;-D

19 de setembre, 2006  
Blogger Cristina S said...

si és q només mirar la fotu... La gent sempre vol més i més i és quan moren interiorment.

19 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

Molt bé gudulina!!! Tú si que saps ;-D

19 de setembre, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home