I el meu cotxe!!!

Doncs sí, estimats lectors, això és el que m'ha passat. M'han robat el cotxe i estic fatal...Però ja no només el cotxe sinó el bolso amb totes les meves pertinences: claus, targetes de crédit, movil, DNI, carnet de conducció...tot, tot i tot.

Va ser una de les situacions amb més impotencia que he sentit mai a la vida. Uns maleïts lladres m'han fet la guitza d'allò més. A vegades em pregunto per qué la vida te que ser d'aquesta manera, per qué hi ha persones amb tanta irresponsabilitat i són capaces de fer coses d'aquestes. Si els robessin a ells segur que potser s'ho pensarien dues vegades a l'hora de fer això, si sabessin el que costa realment comprar-se alguna cosa, treballant de valent i amb la suor del teu front. Però no, i a ells qué. Tenen el cotxe d'algú, doncs mira que bé. Segur que no pensen ostres pobra persona, realment l'hem fotut, i ara qué farà...

Està clar que el lladre no pensa aquestes coses sinò no robaria, però estaria genial que els passés alguna vegada allò que fan, només per saber com es sent el que està a l'altre costat, el que sofreix la pérdua, perque posant-se a la pell de l'altre adquiriria una mica de consciencia, que els fa molta falta.

Ara em passo el dia observant els cotxes que están aparcats per tota la ciutat, per si potser es dóna la coincidencia de que el trobo per algún costat. Seria un gran encontre, però es prou difícil que succeeixi...malgrat això no perdré l'esperança, seguiré buscant i rebuscant fins que algún dia no molt llunyà (això espero) torni a apareixer.

Si algú veu un Mazda Primacy de color blau fosc amb la la seva característica porta ratllada en la part posterior del conductor, que m'ho faci saber, sería una gran alegria per a mi.

Petonets a tots. Fins demà. Si teniu cotxe vigileu-lo de ben aprop. Sempre hi ha algú que ens observa...