dimecres, de juliol 26, 2006

Reflexos d'un mateix

Aixó va ser el que em va succeïr l'altre dia...De cop i volta em vaig donar compte de que les respostes que donava a algú realment eren respostes per a mí mateixa.

Moltes vegades parlem amb unes persones o unes altres i estem de seguida donant consells per a poder ajudar-los perque ens surt de l'ànima, pensem que és el que realment els aniria millor però en el que potser no caiem, és que els consells que estem donant són també consells que ens estem donant a nosaltres mateixos.

Totes les persones són reflexos d'una manera o una altra de nosaltres, encara que no sempre ho puguem veure a simple vista, estem més interconectats del que creiem. I per tant al ajudar als altres d'una manera o una altra ens estem ajudant a nosaltres mateixos, tot i que no ho sembli.

És ben gratificant ajudar a les altres persones, però també, per a poder fer-ho hem d'estar el millor que poguem. Per aixó hem de começar per nosaltres primer, hem de sentir-nos agust amb tot el que tenim i després només d'aquesta manera podrem ser realment útils per als demés.

Ahir no vaig poder escriu-re per la festa. Peò ara ja sí. Molts petonets a tots. Adéu!!!

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

ais la festa, la festa... :)

A mi el que em passa és que sempre dono consells i quan em toca decidir a mi no sé què fer...


(ara no sé si tenia res a veure però m'hi ha fet pensar :p).

26 de juliol, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

Jeje...A mi també em sol passar, però de vegades se m'encén una llumeta i veig d'una mica més lluny les coses. :-)

27 de juliol, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home