Lluna, lluneta

La lluna la pruna i el sol mariner, son pare la crida i sa mare també... Així canten els nens petits quan comencen l'escola.

I és que la lluna sempre ha sigut una font inspiradora per a molts artistes. Hi han moltes cançons que van dedicades a ella, com "la luna llena sobre París" de la Unión, que després també serà interpretada per Ana Belén o "El hijo de la luna" de Mecano. A més gran quantitat de poetes com per exemple Lorca li escrieun a la lluna com "Tierra y luna" o "Luna y panorama de los insectos" a més de gran quantitat de citacions de la seva bellesa enlluernadora als seus poemes.

Sempre que mires la lluna es produeix cert moment màgic, perque te una brillantesa que sempre impressiona, sobretot els dies de lluna plena. I el més important de tot, ens acompanya cada nit siguem on siguem. Mai s'oblida de sortir i marxar cada dia.

La platejada lluna dóna un aire misteriós a la nit, i quan es reflexa a la mar enlluerna tot el que se li posa per davant. Raigs blavencs de lluna.

Podem trobar cuatre tipus de lluna: creixent, minvant, plena i nova...Cadascuna amb la seva peculiaritat, perque no només es bonica la lluna plena, la rialla també sempre te un toc de gracia, perque sembla que el cel estigui somrient tota la nit. És l'expressió d'un cel negre com la gola d'un llop, amb xicotets puntets brillants que el coronen.

Molts petonets a tots els lluners i lluneres. Demá ja és divendres.