Groc tranquil

Quan observe aquesta imatge em senc com si només existís tranquil·litat. Com si cap soroll, cap moviment, cap distracció pogués treure'm aquesta pau que senc.

Tot en calma, tot al seu lloc, tot en ordre. La suavitat del cel es fa present en mi. El groc il·lumina la meva cara continuament amb dorats brillants que li donen caliu.

L'horitzó es torna d'un ataronjat que sembla que tingui vergonya, una vergonya que el fa envermellir. I el sol flonjós flota pel cel i es deixa entreveure en el mar donant-li un toc encara més groguenc.

Els xicotets núvols taquen el cel i el sol amb formes desiguals, que li donen equilibri a tot el cuadre.

Deixa't dur, anire'm a móns d'aquests que creus que no existeixen però que estàn al girar la cantonada.

Bon cap de setmana a tots!!! Fins el dilluns.