La magia de les coses

Quan observem l'univers que ens rodeja poden passar dues coses. Per una banda que veiem el món tal i com sempre ens l'han ensenyat, es a dir, que mirem les coses sense adonar-nos de que hi ha més enllà de tot. O d'altra banda que quan mirem qualsevol cosa siguem capaços de veure que no només el que els nostres ulls ens ensenyen és el que realment hi ha.

Justament aquesta és la magia de la vida. Quan som capaços d'adonar-nos de que ens poden passar les coses més inesperades que mai haguem pogut imaginar. Perque sempre podem estar sorprenent-nos de tot. Així és l'infantesa, per exemple: Un nen es capaç de sorprende's de la cosa més petita i insignificant, encara que realment no ho és pas.

Aquest esperit que es té de més petit es va perdent poc a poc amb el pas dels anys. La imaginació, la capacitat de creació de qualsevol cosa, la sensibilitat per a mirar-ho tot, en resum, veure la magia de les coses no tot el món és capaç.

Qui es capaç de emocionar-se veient un amaneixer? O passetjant pel càrrer rodejat de persones diferents? O cantant una cançó a ple pulmó? O jugant amb un nen petit? O mullant-se amb la pluja? O mirant una flor, un arbre, una estrella? O tirant-se al terra i sentir la gelor per tot el cos? O plorant d'alegria perque el món t'ha canviat? O recorrent aventures a móns inpensables? O coneixent a les persones més enigamatiques i estrafalaries? O fent un dibuix de tot el que et passa pel cap? O inventant alguna cosa que mai a ningú se li podia haver ocorregut?

Doncs així m'emocine jo. Així és el meu món màgic. Així és tot el que em rodeja.

Petonets i bon cap de setmana a tots.