Bambolles de sabó

Em sentía hipnotizada, meravellada, veient com les bambolles de sabó pujaven formant una fila imperfecta, caminant cap a la superficie on s’obriríen per a trobar la llibertat. Una llibertat que sempre havien estat somiant.

Quan deixo de veure les bambolles, que ja no surten del seu origen, m’entristeixo per haver de perdre’m el bonic espectacle. La tristesa es tranforma en preocupació quan comprenc que mai podràn permanéixer inagotables. Tot te un principi i un fi i elles s’acaben igual que acabaràn totes les demés coses.

Però l’espectacle que vaig tenir l’honor de presenciar aixó ja no m’ho lleva ningú.

Ja és divendres noiets. A la fi podrem descansar una mica. Fins la setmana que ve.