Concurs del Circuit Café Teatre

Ahir vaig anar a veure el concurs del Circuit Café Teatre, un concurs que crec que és el segon any que es realitza i que va tenir lloc a una discoteca anomenada "El Buddha del Sol".

L'ambient no podia ser més adient, la decoració del lloc era una passada. Per als que no heu anat mai vos faig una xicoteta descripció: Només entrar a cada costat hi havia com una espècie de finestretes amb la figura d'un Buddha (més concretament el cap), a més tot estaba ple d'incens i feia una oloreta que ja et colocava, bé tampoc és això, però ja anaves predispost a riure, a part dels porros que no paraven de rodolar per allí.

Tot estaba iluminat amb llums de colors diferents i rodejat d'arbres, a més hi havia diverses zones. Una on estava l'escenari que supose que quan llevaren les cadires per al Café Teatre seria la pista de ball. Després hi havia com un altre departament on hi havien tauletes i uns sofàs per a prendre algo i per últim i com digué la meva amiga Meli "el picadero". Un lloc on hi havia com una espècie de llits una mica extranys fets de fusta i amb uns matalassos d'una pell ben suau. Allí ens vam sentar a prendre la fresca tot i que a l'estona vam tenir certes reticiències per el que s'havia pogut produïr allí.

L'espectacle va estar genial, però per a mi el primer va ser el millor, una tal Manolo Badena, just l'amic del meu locutor Jaume. Qué cosetes que té la vida, just ell, i a més l'únic que he anat a veure jo a un café teatre. Però així és la vida d'interessant. Aquest va fer un monóleg de diverses coses, sobre la joventud i la vellesa, sobre els reis mags i sobre els aeroports. Tenia molta gràcia perque contava el que realment passa, però amb eixe toc d'humor.

L'altre que sortí a l'escenari era un Navarrés fet a miques que li faltava un ull, una ma i anava ben coix. Aquest no em va fer tanta gràcia. Tenia tocs divertits però no era com l'altre que no paraves de riure.

La tercera actuació no vaig poder veure-la, perque estava ja tant cansada que els ulls se'm tancaven sols, així que vaig decidir anar-me'n a dormir després de la segona representació.Tot i així, fins les dos del mati no vaig arribar a casa perque una vegada vaig arribar a València després tenia que anar cap a casa meva que está just a l'altra banda de la ciutat.

Sé que pot semblar locura però vaig decidir anar caminant i jo sola. Doncs vos diré que va ser ben gratificant, em vaig posar els auriculars amb la radio i me'n vaig anar xino-xano. Quina llibertat, i quina emoció que produeix la ciutat de Valencia per la nit, m'encanta, és com si d'una altra ciutat es tractés, però aquest tema el deixaré per a un altre dia. Qué el post d' avui ja se m'ha fet massa llarg.

Qué passeu tots un bon cap de setmana. Cuideu-vos. Un gran petó.