Sol, solet

Quan era petita cantava: Sol, solet vine'm a veure, vine'm a veure, sol solet vine'm a veure que tinc fred...

Per a tota la humanitat està clar que el sol és fonamental perque sinó no podríem habitar a la Terra, però en el meu cas és més que això: Si no pogués sentir el sol en la meva cara durant molt de temps començaria a decaure poc a poc fins a extinguir-me.

Qué gust poder sentar-se un dia solejat de cara a ell, tancar els ulls i sentir l'escalforeta que recorre tot el teu cos de dalt a baix. A vegades em passava que potser no tenia un dia molt agradable, però era sentar-me una estona davant d'ell i ja veia el món d'una altra manera.

A vegades pense en aquells països freds que veuen el sol molt de tant en tant, aixó si que és difícil de dur, jo no sé si podría. A més sempre succeeix que els llocs on pega poc el sol l'ambient que es respira és molt més trist, en canvi, en llocs càlids, la gent que hi viu és molt més oberta i sembla també molt més feliç.

Sembla que el sol és sinònim d'alegria. I jo ho crec així, perque ho note en mi. Els dies en els que el sol brilla amb tota la seva intensitat em senc diferent, amb més ganes de fer coses, amb més ganes de viure. D'altra banda els dies plujosos (que també m'agraden) ja no és el mateix, es respira certa nostalgia.

Com poden afectar tant a la persona els canvis climàtics? És un aspecte força interessant a tenir en compte. Cada vegada que surts al carrer a l'aventura d'un nou dia que no saps que et depararà, pots observar quin dia fa i pots fer-te també l'idea de amb qué ànim te'l pendrà, està clar que sempre hi han excepcions.

Qué passeu un bon dia. Hui crec que és solejat!!! Petonets.