Per a ser conductora de primera, lalala...

Bé xiquets, demá és el gran día, el día en que es comprobarà la meva astucia davant del volant. Tinc tanta por que ja em tremolen les cames només de pensar en el moment.

Porte prous pràctiques ja, al voltant de trenta i algo més o menys, però continue sentint-me insegura. De totes meneres tot el món que ha fet l'examen em diu que quan es van presentar al pràctic els tremolava tant el peu de l'embrague que no eren capaços de controlar-lo i el cotxe s'enlairaba.

M'agrada molt dur el cotxe, però no, baix la pressió d'un tio que no para d'analitzar cadascún dels moviment que fas. Crec que aquest és el punt clau que provoca els accidents de cotxe: nerviosisme, estrés i tensió produït per l'examinador, no perque realment no es sapiga conduïr.

Sé que sembla broma el que vos dic, però ho pense. Quan vaig en la professora les coses van de categoria, però estic segura de que quan arribe l'examinador, s'assente al darrere del cotxe i em diga: Puede usted proceder a la conducción del vehículo...A mi m'agafarà un patatús.

No sé qui és el Patró o el Sant dels conductors però si algú de vosaltres el coneix reseu per mi, que crec que em farà molta falta. Sé que he d'afrontar la situació amb calma i seguritat, per aixó el que faré és dir: però coi, ni que estiguera el Papa de Roma sentat al darrere del vehicle, és un tio normal, com qualsevol altre...I apa!!! Allí que aniré jo, la Reina de la Carretera!!! Que s'aparten tots, que me'ls menge...

Demà serà el desenllaç de la historia. Ja vos contaré, un petonet. I reseu al Sant, que no se vos oblide!!!