Meditativa

L'altre día parlava per teléfon amb el meu amic Guillermo, i crec que es va pensar que estic una mica boja quan li deia que la meditació deuría ser algo que tothom tindría que practicar per a obrir la ment i ser més conscient.

La idea de meditar s'ha malinterpretat a Occident, ja que segons qualsevol persona incluit el meu amic, meditar és pensar amb alguna cosa, o millor dit amb algo trascendental del tipus: Per a qué estic a aquest món o quin sentit té la humanitat. Doncs no, aquesta no és la teoria que ens transmeten els mestres del Tibet. Ben al contrari, quan algú vol meditar té que deixar la ment en blanc, com si ens buidessim per dins i ja no quedés res. És més aviat sortir de nosaltres mateixos per a poder-nos observar desde fóra, deixant passar els nostres pensaments i observant-los.

Segons un llibre que estic llegint ara sobre els ensenyaments d'un mestre tibetà, és fonamental que quan es medite quelcom estiga relaxat però amb una gran concentració. Tot i així es prou complicat per això s'utilitzen métodes per a centrar la ment ja siga a partir de la respiració, l'observació d'un objecte que et transmiteixi bellesa o el recital d'un mantra.

Vivim constantment atabalats en un món en el que l'estrés s'ha fet l'amo de tot i en el que ja no hi ha temps ni per a respirar. Moltes vegades això ens produeix enfermetats que mai podríem sospitar, i es que viure sense uns minuts de pau al día no és natural per a l'èsser humà. Está clar, que no podem estar mirant tot el día les mussaranyes, però si us plau concediu-vos un ratet de calma, el vostre cos, ment, etc...(per a altres) vos ho agraïrà.

Qué ja és dijous!!! Un petonet xiquets.