L'art de moure't

Ahir al teatre Principal va tindre lloc un espectacle per la Setmana de la Dança que s'està portant a terme a la ciutat de València. Va ser una actuació impressionant!!! La primera part els ballarins s'esgolaven com si fossin unes titelles, amb moviments curts i palpitants. El personatges es movíen com si de nines es tractaren. La segona part de l'actuació, va tenir un estil totalment diferent, era una espècie de festa i es representaven els emparellaments d'uns joves.

M'he adonat de que sembla que als ballarins no els afecte la llei de la gravetat, és com si puguessin volar, cauen, però com si no ho fessin perque la caiguda és tan bonica com l'aixecada. Tot te un caire de bellesa que enamora.

Però ja no només és això, els còssos que tenen són pura flexibilitat, es contorsionen formant figures impossibles. Rodolen, salten, cauen, repten...i tot aixó sense semblar que hi hagi un esforç. Es magia. Impossible però realitzable.

Per últim destacar la perfecció de les figures representades, totes en perfecta armonía i amb el contrast de les llums creaven un ambient únic i indescriptible per a mí.

El moviment sempre m'ha suggerit llibertat, per aixó crec que m'agrada tant la dança, quan algú balla ens mostra la seva própia llibertat i aixó és el que m'expressaven ahir a la nit. La llibertat suprema de les persones sintetitzada en moviments corporals.

Vinga xiquets, que ja queda poc per al cap de setmana, una espenta més i arribem!!! Petonets a tots.