La ballarina de ballet

Amb un vestit da ballarina de ballet paregut a aquest em disposava aquestes pasqües a rodar el curt del meu amic Romà.

Tot va començar amb la seva cridada telefònica un Dijous Sant amb molta mandra. Les seves paraules van ser: "Necessite una ballarina ara mateix" i com ja sabeu, el ball i jo som germans de sang i no podia fallar-li.

A les 12 de migdía em cridava i a les 2 i quart ja m'havia enfilat el vestit en els banys d'un Mc Donnal's. I tota la gent mirant-me de dalt a baix. Pensant aquesta tia de que va...Però, encara hi ha més.

Ens ubiquem a la Plaça de la Reina en una taula de les del Mc Donnal's i se m'acosta el music del saxo, un home d'uns cincuanta anys, que em fa una rialla i comença a tocar. I allà que vaig jo, ens pugem a una tarima i: COMENÇA L'ESPECTACLE!!!!!!

La música era meravellosa un jazz autentic tocat amb una gràcia especial. Els meus moviments segons el guió havien de ser com els d'un mimo de carrer. I allí em teniu tota vestida amb el music de jazz i ballant sense parar aquella melodia.

Doncs si voleu que vos siga sincera, la vergonya havia volat i em sentía amb una força i intensitat que m'omplia de goig. Era com si estigués volant damunt de cada nota musical que sortía d'aquell saxo. Cada vegada que acabava la cançó el saxofonista em feia l'ullet ja que com no sabia parlar español era l' única manera en la que m'expressava la seva gratitud.

Fins i tot va arribar un moment que gairebé ni m'enrecordava que el que realment estava fent era un curt. Van ser moments magics per a mi. A més, l'ambient que es va crear va fer que encara em sentís més a gust. La gent ens mirava amb felicitat, amb alegria i els xiquets ballavem al meu voltant.

Quina bona experiencia!!! Aquestes pinzellades que et dona la vida fan que moltes vegades aquesta puga ser en color. Vos estime molt a tots. Un beset.