El camí de Santiago

Qué temps aquells, quina experiència tan enriquidora!!! Aixó de no saber que et passarà en cada moment. Era sempre tot inesperat, no sabiem si dormiríem, on menjaríem, ni on aniríem a parar. Era molt excitant.
Crec que tothom deuría fer aquest camí, no només pe que suposa l'aventura sinó també pel coneixement d'un mateix que suposa. Quan vam començar ningú de nosaltres sabía a tot el que s'enfrentava, però poc a poc ens vam adonar que no només estavem fent un camí determinat sino que s'anaven desvelant innumerables coneixements de la nostra persona.
Un clar exemple va ser el següent: Jo sempre he pensat que sóc una persona prou fràgil sempre em senc débil i qualsevol esforç em costa portar-lo a terme. Però allí semblava diferent, tot i estar feta pols una força em surgía de dins i m'ajudava a seguir endavant a pesar de les adversitats. D'aquesta manera m'adonava de que sóc més forta del que crec.
Vos anime a que ho probeu algún dia!!! Un beset a tothom.
2 Comments:
No ets fràgil. Ja t'ho dic jo.
Supose que serà així, però de vegades no ho veus, ja tens una concepció de tu mateixa i la vas asumint. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home