El camí de Santiago

Farà aproximadament dos anys que per aquesta época ens vam embarcar cap a una nova aventura la Carleta, el meu amic Aitor, el meu estimat germanet Jose i jo.

Qué temps aquells, quina experiència tan enriquidora!!! Aixó de no saber que et passarà en cada moment. Era sempre tot inesperat, no sabiem si dormiríem, on menjaríem, ni on aniríem a parar. Era molt excitant.

Crec que tothom deuría fer aquest camí, no només pe que suposa l'aventura sinó també pel coneixement d'un mateix que suposa. Quan vam començar ningú de nosaltres sabía a tot el que s'enfrentava, però poc a poc ens vam adonar que no només estavem fent un camí determinat sino que s'anaven desvelant innumerables coneixements de la nostra persona.

Un clar exemple va ser el següent: Jo sempre he pensat que sóc una persona prou fràgil sempre em senc débil i qualsevol esforç em costa portar-lo a terme. Però allí semblava diferent, tot i estar feta pols una força em surgía de dins i m'ajudava a seguir endavant a pesar de les adversitats. D'aquesta manera m'adonava de que sóc més forta del que crec.

Vos anime a que ho probeu algún dia!!! Un beset a tothom.