L'anyorança

Avui he parlat amb la meva amiga Gloria. Quina ilusió que he tingut de sentir-la!!! Feia tant de temps que no sabía res d'ella. És la meva millor amiga de l'infantesa. Ella i jo hem passat incomptables aventures juntes. Si tingués que contar-les totes crec que em passaria uns quants dies.

Sembla com si quan eres petit el temps és més lent: els dies son llargs, els mesos inacabables i els anys eterns. Doncs si, la Gloria i jo hem viscut aquests anys eterns. Cada vegada que ens reunim de nou comencem a parlar de tots aquells moments i m'entra una gran melancolía.

Molts cops em pregunte, com pot ser tant important el passat? Jo crec que el passat marca una pauta per al futur. Està clar que podem cambiar radicalment de manera de ser, però com si diguessim el passat es la base del que seràs.

Parlant amb la Gloria m'adonava de que a pesar de que hem recorregut camins ben diferents seguim sent aquelles nenes que jugaven al pati de l'escola i s'ho passaven tant bé. Erem inseparables, sempre estavem juntes, anavem a tots els llocs juntes. Vam créixer juntes. I això és molt important, ja que per això m'uneix a ella un llaç molt ferm que pense que mai es trencará a pesar de la distancia.

Gràcies maca per haber-te conegut. Un gran petó.