Llàgrimes per les galtes

Ahir vaig tenir un d'eixos díes en els que la llàgrima anava rodolant sense parar. Diría que una llàgrima també és una manera d'expressar-te. Amb ella puc manifestar més coses internes que potser en mil paraules.

A vegades em resulta extrany entendre com pot ser que quan es produeix un sentiment de tristesa, els ulls comencen a segregar un líquid que es transformará en el plor. Just en el moment en el que la teva tristesa es major aquesta es multiplica i la cara es converteix en un mar de llàgrimes que rodolen sense parar per les teves galtes.

Jo sempre he sigut una persona prou plorona, però conforme va passant el temps ho soc més. A vegades és per problemes raonables, però d'altres no hi ha tant de fundament. He plorat per nostalgia, per persones, per instants, per pors, per decepcions, d'alegria, sí, fins i tot d'alegria he arribat a plorar.

Aixó crec que em passa perque soc una persona massa pasional. Totes les coses produeixen en mi sentiments tant profunds que em sobrepassen. No soc capaç de canalitzar eixe sentiment i em desborda per dins, per tant l'única manera en la que puc mostrar resposta és plorant.

Al plorar es produeix una descárrega brutal de tot el teu ser i quan deixes de plorar sents com si part del pes que et produía l'angoixa es desfà un trosset. La meva tristesa normalment la percibeixc al cor. És extrany però també he arribat a sentir mal al cor quan he estat trista. És una sensació com si algú l'estiguera apretant amb el puny.

Tot i que a vegades el plor es simptoma de tristesa, pense que és molt bo plorar. No deixeu de fer-ho quan penseu que ho necesiteu perque vos promet que després vos sentireu més lleugers que abans.

Un petonet a tots els plorons. Vos estime.