Plenitud

Avui estic de nou pletórica. Qué gust estar bé una altra vegada!!! Em senc amb forces per a fer de tot. Hui vaig a contar-vos algo que fa dos nits que em passa.

Estic al llit sense poder dormir perque em ve al cap una pluja d'idees. No es que siguen coses molt interessants, son pensaments que m'envolten en la quotidianitat. I vaig d'un costat a l'altre sense parar.

Després de molt rumiar intente calmar la meua ment amb una mica de meditació. La meditació sempre m'ha fet dormir-me, però ara no. Estic allí amb els ulls clucs i de sobte senc com si l'univers estigués a la meva habitació, tot en calma. M'invadeix una sensació de pau total i sobretot de harmonia, com si cadascuna de les coses que existeixen tingués un lloc determinat a l'espai, un lloc que es el que li correspon. Tot està bé, no hi ha res que no tinga el lloc perfecte per a ell. Després d'aixó comence a sentir, com si diguessim, la part humana d'aquest univers, però d'una manera conjunta. L'expressió de la humanitat en tota la seva grandiositat.

Bé, vos deixe xiquets!!!

Un beset a tots. Reflexioneu sobre el que sentiu.