La invitació

No m’interesa saber a qué et dediques, jo vull saber qué coses et produeixen dolor i si t’atreveixes a somiar l’encontre amb la nostalgia del teu cor. No m’interesa saber quina edat tens, jo vull saber si t’arriscaràs a semblar un babau per amor, pels teus somnis, per l’aventura d’estar viu.

No m’interesa qué planetes están aliniats amb la teva lluna, jo vull saber si vas tocar el centre de la teva propia pena, si vas poder obrir-te als enganys de la vida, o et vas bloquejar per por a sentir més dolor. Jo vull saber si et pots enfrentar a la tristesa, meva o teva, sense fer res per a ocultar-la, borrar-la o disfressar-la. Jo vull saber si pots ballar amb els teus fantasmes y sentir l’éxtasis recorrent els dits dels teus peus imprudentement, sense ser cuidadós, realista o recordant les limitacions de ser Home.

No m’interesa si la història que em contes es certa. Jo vull saber si vas poder sostenir un desacord amb algú per a ser honest amb tu mateix, si vas poder soportar l’acusació de traïció per no traicionar la teva propia ànima. Jo vull saber si encara que eres fidel, eres auténtic. Jo vull saber si pots veure bellesa encara que no hi hagen coses boniques cada día, i si igualment recrees la teva vida, amb la vida. Jo vull saber si pots viure amb el fracàs, teu o meu, i així i tot estar a la vorera d’un llac i cridar a la luna plena: "Sí".

No m’interesa saber on vius o quánts diners tens. Jo vull saber si pots aixecar-te després d’una nit de sofriment, exhaust i amb el cor ferit. A mí no m’importa qui eres o com vas arribar fins aquí. Jo vull saber si vas a estar al centre del foc amb mi i no vas a retrocedir.

No m’interesa d’on o amb qui vas estudiar. Jo vull saber qué et sostén per dins quan tot lo demés s’afona. Jo vull saber si pots estar només amb tu mateix, i encara així disfrutar dels moments de buit.