Charquera i l'infantesa

Qué bonic paisatge, veritat? És la vista desde "Charquera", la caseta de muntanya dels meus avis, i al fons es veu un trosset del meu poble, Alcoleja, que és on he passat tot el cap de setmana. No vos podeu ni imaginar que tranquilitat!!! Tot és silenci, tan sols es sent el cantar dels ocells.

Vaig arribar el dissabte pel matí i de seguida van venir els meus avis a buscar-me. La veritat és que veurel's i estar allí em renova per dins. Sempre que vaig al poble m'envolten els records de l'infantesa.

Quan era petita sempre anava a Alcoleja a l'estiu amb la meva mare i els meus germans i m'ho passava tant bé. Són els estius més inoblidables de la meva vida!!! Tot els dies eren una aventura, ens reuníem els meus germans i els meus cosins i anavem tot el dia amb les bicicletes amunt i avall, fent excusions, caçant granotes i jugant amb tots els xiquets del poble. Després de dinar ens feien dormir la migdiada, en la que no podia faltar el "llit redó" que era com anomenava la meva avia a la reunió de tots nosaltres al voltant del seu llit i on ens contava els contes de "Cervereta", "Barba blava" o ens explicava que a l'estiu següent aniríem a la "terra de jauja" que no sé si ho sabeu però era un lloc on els rius eren de llet merengada i taronjada i les casetes de xocolata i "xuxeríes" i només podien anar els xiquets com nosaltres.

Quants somnis, quantes ilusions d'aventures!!! I encara segueixc igual, crec que no cambiaré mai. Tot aixó sempre formará part de mi perque són vievencies que mai s'obliden t'acompanyen sempre. Anyore tant aquells temps en el que l'única preocupació era jugar, jugar i jugar...

Qué felicitat!!! Quina magia ens envoltava. Tornaré sempre a aquests temps quan estiga decaiguda perque em donen vida per a continuar en aquest món de "majors" que l'única cosa que fa és llevar-te les ilusions vitals. Doncs no pense deixar que mel's roben!!!

Vinga guapets vos anime a que recordeu l'infantesa!!!

Fins demá.