dimecres, d’abril 12, 2006

Amelie



Alguna vegada se vos ha posat la pell de gallina veient una pel.lícula? Doncs a mi sí. Però sense parar... cada escena, cada moment, cada paraula, cada fotografía.

Ahir vaig tornar a tindre una altra crisis existencial de les de sempre i no veía sortida, em sentía atrapada, pero veient Amelie m'adonava de que no estic sola al món, sentía com que encara hi han persones que son capaces d' apreciar eixes petites coses que ofereix la vida i que t'omplim l'ànima.

La intenció d'Amelie és en tot moment fer feliç a tothom i aixó està molt bé, però també molts cops hi ha que pensar en un mateix. I aquest era el problema d'ella, feia feliç a tota la gent que l'envoltava i ella no ho era.

A vegades ens hem de preocupar un poc de nosaltres mateixa perque si no cada vegada anirem afonant-nos més i més fins que no quede res. La imatge d' Amelie desfent-se com l'aigua és perfecta per a explicar eixe estat d'ànim. Recomane la peli a totes les persones que veuen més enllà de les coses.

Qué passeu una bona Setmana Santa!!! Cuideu-vos. Vos vullc.