Día de la mare

Estimada Mare:

Sé que realment aquest día es fa més pel fet comercial que per altra cosa, però ja que hi ha un dia especial per a tu voldria dir-te algunes coses.

En primer lloc, vull agraïr tot el que has fet per mi desde el primer día que vaig apareixer en aquest món, perque vas tindre sempre cura de mi i mai a la vida em vas abandonar.

També agraeixc que m'estimares tant com ho vas fer, perque sempre em vaig sentir protegida a més de que mai em va faltar de res. Sempre vas buscar que puguera fer tot el que desitajava i en cap moment em ficares pegues a les coses que sabies que eren realment bones per a mi.

Em feres somiar, per a tu la vida, a pesar de tot, sempre tenia un color i un caliu extasiant i em contagiares aquesta alegria que et caracteritzava. Tot i els problemes que podien sorgir sempre tiraves endavant, costara el que costara i ho aconseguíes tot perque teníes tanta força dins de tu que res podia escapar-se't.

En els pitjors moments em donares ànims per a seguir endavant perque per a tu era la nineta dels teus ulls. Així m'anomenaves moltes vegades, i encara que moltes vegades no et feia cas perque jo ja em pensava que era molt adulta, tu et seguíes preocupant per mi perque no volies que sofrira.

Com ja saps, jo sempre m'he vist xicoteta al costat d'aquest gran univers que ens envolta, però tu em veies tant gran que m'ajudaves a que cap cosa em pogués trepitjar, perque en els teus ulls només veies la tendresa d'una filla.

Quins ulls tenies, mare!!! Els més bonics que mai he vist a la vida. Eren d'un verd turquesa que enamoraven a tothom que els veía. Jo sempre em quedava bocabadada de la seva intensitat. Només calia una mirada d'eixos ulls per a comprendre que tu havies sigut l'àngel que algún Déu bondadós ens havía enviat per a créixer i poder soportar aquest món cruel o generós en altres ocasions.

Em senc afortunada d'haver pogut viure tot aquests anys al costat d'una persona com tu. Com sempre deies : Quina sort el haver-mos conegut...i era cert. Crec que si no t'hagués conegut no hagués sigut tant feliç com ho vaig ser. Perque sempre m'ensenyares que tot el que em propose ho podría aconsseguir. Perque sempre confiares en mi.

Tú i jo, vam estar més unides, inclús, que qualsevol mare i filla que conega. Ja fos per la situació que ens va tocar viure o per el que siga, sempre anavem juntes a tots els llocs. I aixó era perque estavem tant bé les dos que no necessitavem ningú més per a sentir-nos completes.

Tot i que ara ens trobem en llocs diferents crec que tu segueixes prop de mi, contemplant-me en els teus meravellosos ulls i guiant-me en els moment més costeruts. Per aixó sé que no m'he de sentir sola, encara que de vegades ho puga concebir d'aquesta manera perque no et puc veure.

Tinc el pensament de que quan em toque a mi anar alli on tu estás, vindrás a donar-me la benvinguda, perque será a la primera persona que m'agradaria veure quan succeixca aquest esdeveniment. Moltes vegades m'agradaria que arribara el nostre retrobament, encara que sé que de moment he de viure el que hem toca. I No pense rendir-me, perque tu mai ho haguessis fet. I així ho pense fer. Gràcies per la vida que m'has donat mare, no m'abandones mai!!!

Les mares són la cosa més meravellosa que ens ha pogut pasar a cada una de les persones que conformen la humanitat.

Un petonet a tots. Fins demá.