Les responsabilitats vitals

Si contemplem la nostra vida veurem clarament quantes ocupacions sense importancia, a les que anomenem "responsabilitats" s'acumulen per a omplir-la. Ens autoafirmem que volem dedicar temps a les coses importants de la vida, però mai tenim temps. Només el fet d'aixecar-nos pel matí ja suposa una multitud de feines: obrir la finestra, fer el llit, dutxar-se, netejar-se les dents, fregar el plats de la nit anterior, descobrir que t'has quedat sense sucre o café i sortir a comprar-lo, preparar l'esmorzar...És una llista interminable.

Després hi ha que buscar la roba, elegir-la, planxar-la, tornar-la a guardar. I els cabells? I el maquillatge? Desvalguts, veiem com s'ens omplen els dies de trucades telefóniques i projectes trivials, de responsabilitats i més responsabilitats...O deuriem anomenar-les irresponsabilitats?

Sembla que la nostra vida ens viu, que posseeix el seu propi impuls imprevisible, que s'ens emporta; en últim terme ens sembla que no tenim elecció ni control sobre ella.

Naturalment, aixó a vegades ens fa sentir malament, tenim malsons i ens despertem plens de suor preguntant-nos: Qué estic fent de la meva vida? Però els nostres temors només duren fins a l'hora de l'esmorzar; apareix el maletí de la feina i tornem a estar on vam començar.

Bé, que passeu un bon cap de setmana, jo m'en aniré al meu poble a reflexionar i disfrutar de la naturalesa. Descanseu. Molts Petonets.