Xiuxiuejar

Avui he sentit la paraula xixiueig i ha produit en mí una sensació molt agradable. De seguida he pensat amb el xixiueig del vent que acarona totes les coses. És tant dolç!!! El vent arriba a tots els organismes que existeixen al món i els va abraçant a tots sense excepció. Ningú podrà dir mai que el vent no ha rossat la seva pell.

Sembla extrany pensar-ho però és així. Surts al càrrer i un vent suau et dóna la benvinguda i t'acompanya a donar una passetjada, que és el que havies pensat fer. Mentre camines veus que tot el que t'envolta es tractat de la mateixa manera que a tu: les fulles dels arbres et saluden balancejant-se avant i enrere, els núvols del cel es van desplaçant en una direcció determinada o les ones del mar s'acosten i s'allunyen en una incessant aproximació a la platja.

Tot sembla buscar el moviment i tan sols el vent aconsegueix que es realitze el desig. Gràcies a ell l'inmovilitat dels cóssos es torna mòvil i tot pot ballar al so d'aquest: xiu-xiu, xiu-xiu...que és la música del vent.

I aquesta dança es torna interminable perque ell sempre està ahí a vegades amb una passió desenfrenada a vegades com un bes suau que et rossa les galtes. Es tant bonic veure'l ballar!!!T'ompli de goig perque ho fa sempre amb una delicadesa extremada i amb una elegancia que molts desitjaríem.

Vinga guapets estem ja a la meitat de la setmana. Fins demà.