Eric Satie (Gymnopedie)

Avui he sentit una de les cançons que més m'ha renovat l'ànima. Amb aquesta melodía i un día com el de la foto, crec que seria un dels moments més pletòrics que pugués tindre qualsevol persona.

Sé que sembla trist i melancòlic, però és d'una bellesa suprema. Les gotes de la pluja caient i formant aquest redolins que van obrint-se poc a poc fins que s'acaben extinguint. I cada tecla de piano que és acaronada per la mà d'un artista dels de debó.

Qué plenitud!!! A vegades per a descriu-re moments de felicitat manquen les paraules. Perque no saps com expressar tot el que es mou per dins de tu. És massa i per tant et desborda. Sé que quan arribes al cúlmen de les teves emocions després hi ha una baixada vertiginosa, però ara sé que quan arribe aquest moment, tornaré a escoltar aquesta cançó, i els meus sentiment tornaràn a la calma. Serà com caminar cap casa després d'un día d'entrebancs, de discussions, de malentesos, d'estridències...de plors interiors.

Cada nota musical omple el meu cap d'ilusions, d'esperança, de nova vida i em transllada a un altre món diferent a la monotonía del día a día, en la que jo torne a ser la protagonista i no una formigueta més de la tempesta humana.

Si no existira la música no sé que sería de tots nosaltres...

Bon cap de setmana a tots, vos recomane la cançó. Un petonet.