"El rugido del tigre"

L'any passat sobre aquestes dates al teatre d'Alfara, molt aprop del CEU, la meva universitat, es va representar l'obra teatral de "El rugido del tigre". Una escenificació dirigida per l'imcomparable Raul Artacho, el meu professor de teatre, el qual sempre ha sigut odiat i estimat segons qui el tractara.

Era una persona de molt difícil caràcter, ja dic que molta gent no el podia soportar, però d'altra banda si li sabies treure suc era una de les persones de les que més coses podies aprendre. Per qué? Doncs perque et feia mal allà on eres més débil. Era com una espècie de terapia per a afrontar les pors més internes de cadascú.

Gràcies a ell puc dir que vaig poder anar coneixent coses que en la vida podía haver imaginat, per exemple, vaig superar la por a la vergonya de qualsevol tipus. Quan pujava a un escenari em soltava com si d'una marioneta em tractés. Em convertía en la Cristina que volia ser en cada moment. Encara m'enrecorde de la meva primera interpretació de "Roxane" aquell tango que semblava la locura de la meva vida, però que a tothom li va agradar molt perque vaig trencar motlles.

Vaig poder descubrir també moltes facetes de mi mateixa que no tenia ni idea. Vaig ser una psicópata assasina que s'en volia anar a la lluna, una actriu molt sexy que només volia aconsseguir la fama, una persona molt trista que troba algú amb qui compartir la pena i una lladre de caixes fortes. Eren persones totalment diferents, però seguía sent la mateixa Cristina amb diferents personalitats.

Crec que per aixó m'encanta el teatre. Pots ser tot el que desitges ser en cada moment. No crec que les persones siguen d'una determinada manera sempre, sinó que som com els Camalleons que cambien de color segons l'ocasió.

Qué vols ser? Ara una cosa, però després tot lo contrari. Així som les persones, una constant antítesis de sentiments i emocions que es contraposen unes a altres en diferents moments de la vida.

Aquí em teniu com a la actriu sexy que es vol camelar a l'escriptor per a que li done el paper de la seva vida. Sóc ben dolenta, però de vegades és divertit!!!

Petonets a tots. Fins demà.