Complir anys

El pas del temps sembla casi imperceptible en el dia a dia. Només t'adones de que va passant quan s'apropa el teu aniversari o el d'algún amic proper que tingui els mateixos anys que tu. Doncs, en aquest cas ha sigut l' aniversari de la meva companya de pis que va complir ahir just 24 anys ja, un menys del quart de segle. Només queda un anyet. Mare meua...com passa el temps!!!

Vam tenir un soparet d'alló més tranquil. Vam ser tot noies. Amigues d'Ana. Totes artistes...Cadascuna d'elles tenia una historia de vida, i van estar contant-la. Va ser d'alló més interessant. De les coses que es poden fer en 24 anys. Em vaig sentir molt agust, perque et donaves compte de que totes les pors que tú tens també les tenen la gent de la teva edat, les teves confusions, la teva inseguritat, pensaments...

Aquest mateix sentiment el vaig tenir just l'any passat quan ens reunirem les meves amigues de la carrera per a fer un soparet al finalitzar el curs. Les xiquetes que havíen començat sent unes críes al arribar a la universitat, s'havíen convertit en totes unes dones fetes i dretes. Vaja que sí. Me'n alegre d'allò més d'haver aprés tantes coses durant tots els anys de la meva vida però el que més m'agrada és que conforme vas madurant un sent la vida d'una manera més serena. Bé, això és el que em passa a mí.

Es clar que moltes vegades segueixc sent aquella esbojarrada que li encanta passar l'estona somiant com ho feia tant abans. Però la visió ara és diferent. Estic més centrada en el present potser. De totes maneres encara crec que la vida pega moltes voltes i qui sap el que hi ha a la volta de la catonada, però ja no són somnis, són realitats.

També podia observar que el passat és una part de la persona molt important. El passat constitueix a la persona en el present i la constituirà en el futur. Crec que sempre és així. És com una part més de tu mateixa, mai podràs desenpallegar-te d'ell. Les histories de les amigues d'Ana estaven plenes de passat que repercutien en el seu present, sobretot en temes referits al amor. Perque també podía veure com realment la gent és mou per aixó. És com una força vital que arrossega tot el demés. És bonica aquesta idea, i crec que realment és així.

Aixó es tot per aquesta setmana. Que ja ha estat carregada de prous emocions. Un beset a tots els lectors. Cuideu-vos molt.