Segons de felicitat

Anit parlava amb la meva companya de pis sobre un dels temes que de segur més persones han pogut rumiar: la felicitat.

Sempre la busquem a tot arreu. Però sembla que només apareix quan menys t'ho esperes o quan no estàs a la guaita. A més sempre es fa visible en les coses més senzilles o que podríem tatxar de més insignificants, però que realment no és així, són aquestes petites coses les que ens donen l'empenta que ens fa falta per a poder seguir tirant del carro.

Quan eres més petit la felicitat és relaciona més amb l'euforia. Però als 23 anys jo la reconec més amb la calma. Totes aquelles coses que em fan sentir en pau són les que em donen la felicitat que desitge. A vegades em fique a escriure alguna cosa i em dona aquesta tranquilitat que no té preu. També puc escoltar una cançó o llegir un llibre on trobe grans veritats. Doncs són tots aquests moments on puc trobar alló que em produeix les millors sensacions vitals.

Està clar que si sempre estiguessim en calma tampoc trobariem la felicitat en ella i a més en el punt mig està la clau de tot. Tot i així, es ben clar que la felicitat no és sempre de la mateixa manera. I que per a poder experimentar-la també hem de viure la infelicitat. Per això vivim en un món dual. Però també hi han tendencies en les diferents èpoques de la teva vida.

Per últim vull fer referencia al temps. La felicitat sempre dura segons. És com el mosset d'un pastís que quan el pegues ja s'ha esfumat. I el sabor dura fins que te l'empasses. No més. De la mateixa manera és la felicitat la pots assaborir fins que el moment passa i ja només et queda el record d'aquell instant.

Bon cap de setmana a tots. Descanseu que vos ho mereixeu. Un fort petó!!!