Cirereta
Quan era petita cantava: "Si vols coure en el meu forn un pastís rodó i ben bó, m'en hauràs de donar un tros que en puguem menjar tots dos, ben farcit de crema, ben farcit de crema i amb cireres rojes que dirán mengeu-me".I es que l'estiu és l'època de la cirera. M'en recordo perque el meu avi tenia cirerers i ens portava caixes plenes d'aquesta fruita. Quan començava a menjar-me'n una després no podia parar fins que m'en quedava tipa, i després m'agafava un mal de panxa horrible...però valia la pena. Aquell sabor dolç era per a mi indescriptible.
Moltes vegades jugava amb elles i me les ficava d'arracades. M'anomenaven cirereta.
El color vermell sempre ha sigut el meu preferit, perque és el color més viu que hi ha.
Per les nits quan tothom dormia anava a la cuina i m'agafava un bon grapat de cireres, després sortia al balcó i observava a la gent mentre me les menjava i quan acabava amb una bufava el pinyol amb la boca i sortia disparat cap el cap d'algún pobre caminant que justament passava sota del meu balcó. Al donar-li al cap la gent s'empipava i tractava de cercar el culpable de tan gran malifeta. Jo m'amagava de seguida a l'habitació i esperava que la meva victima es cansés de no trobar a ningú. Quan poc a poc veía que ja no hi havia ningú tornava amb la mateixa historia.
Mai trobaren a cirereta. Per sort meva. Però si l'haguessin trobat no sé que hagués pogut passar.
Un petonet a tots el que els agradin les cireres. Fins demà.
posted by CUCALELLA at 11:22 p. m.
2 Comments:
Les cireres maduren des de finals de primavera fins a principis d'estiu, sent un període molt curt de recol·lecció en comparació d'altres arbres fruiters. Existeixen diverses classes de cireres, depenent de les seves propietats. Per exemple, la varietat cua llarga té els rabitos de les cireres llargs i solen ser petites. Altres varietats són la francesa, la lambert i la burlac. Cadascuna d'elles compte amb certes particularitats, com la variació en la seva acidesa, carnosidad i temps de maduració. En Espanya són conegudes per la seva quantitat i la seva qualitat les cireres de la Vall del Jerte. Encara que en altres racons d'Espanya, com en Castell de Locubín (Jaén) o Sant Climent de Llobregat, és també apreciada la cirera. En aquest últim municipi, pertanyent a la província de Barcelona se celebra en el mes de juny la festa de la cirera. Tetsugaku-no-michi Kyoto, Japó La fusta dels cirerers és dura i de color castany clar, i s'usa per a fabricació de mobles. Els cirerers es planten moltes vegades per les seves flors que apareixen en la primavera. Unes varietats ornamentales tenen els estamenis canviats per pètals addicionals, així que no donen fruites sinó es conreen només pel seu valor decoratiu. Especialment, el japonès 桜 (sakura) és un símbol nacional celebrat en la festa anual Hanami.
L'origen d'aquest cultiu sembla provenir de l'antiga colònia grega de Kerasos (a la qual molt possiblement va donar nom), situada en la costa del Mar Negre. Les cireres constituïen un cultiu local molt important, fins que Lóculo, general romà que comandaba les tropes romanes en la guerra contra Mitrídates del Ponto, troba aquest cultiu i ho duu A Roma, fent-se molt popular per tot l'Imperi. L'antiga ciutat de Kerasos és l'actual Giresun, propera a Trabzon.
Fins aviat, cirereta guapa!
Siempre te había recordado y concebido como un ser puro, lleno de bondad y amor ... Que cosas, me sorprende descubrir que fuiste alguna vez capaz de cometer un acto malevolo como escupir huesos de cereza a la gente ... ¡Tú haciendo el mal!¡Pero si nunca te he escuchado decir siquiera una palabra mal sonante ... En fin de todo se acaba uno enterando.
A mi tb me encantan las cerezas jajaaja Un besazo!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home