Impermanencia
Com moltes vegades he dit l'impermanencia impera en les nostres vides. Durant un temps has estat en un lloc determinat, però de cop i volta tot es capgira, tot canvia, tot es torna diferent. I tu ja no podràs tornar enrere.Per a uns això és bo però per a altres suposa una desgràcia. I això passa perque ens acostumem a les coses, som animlas de costums i el desenpallegar-nos d'aquests hàbits no sempre resulta fàcil.
El divendres passat estava com sempre a la radio, de cop i volta vingué l'encarregada i em digué que ja no treballaria més on estava sinò que aniriem a una altre lloc. Tot i que sigui un canvi mínim en la meva vida suposa ja un canvi. Tot està d'una altra manera i per tant m'he d'acostumar a aquesta nova forma de fer les coses.
Així passa en tot. Tu fas unes determinades coses i poc a poc encara que sigui mínimament es va transformant la teva vida. Per tant s'ha de produïr una constant acceptació de les coses per a poder seguir vivint amb pau.
Accepta a viure en el canvi i no sofriràs tant.
Un petonet a tots.
posted by CUCALELLA at 12:14 a. m.
5 Comments:
Gràcies per escriure. No ho deixis mai.
Estoy contigo, es mejor aceptar los cambios, se sufre menos pero cuesta mucho. La impermanencia es puñetera pero supongo que se puede aprender mucho de ella si aprendemos las lecciones que nos trae .
Un besazo
si estic dacord no es bo acostumarse molt a qualsevol cosa,perque despres et costa mol cambiar de habit,el que has de fer es posar la idea de canvi a la teva ment, i donarli força a eixe pensament que es convertisca en una prioritat,sempre avant i mai mirar enrere.Ptonets!
DANI
Tot i així penso que a vegades hi ha que mirar enrere per a no cometre els mateixos errors.
totalment dacord!ja que si no no podiem avançar,ens quedarien parats o recorrent el mateix trajecte,o com si nomes estiguen fent crecles, i sempre arribem al mateix lloc,al punt de partida.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home