dimecres, de juny 28, 2006

Peus que no estàn quiets

Aquests són els peus que em porten a tots els camins inescrutables. Aquests són els peus que es tornen ferms i constants a causa del pes de la vida que sempre és fa més costeruda amb el pas del temps. Aquests són els peus que s'aferren a la terra per a poder sentir cadascuna de les sensacions que li transmeten.

Peus d'aigua, peus de terra, peus de camins, peus de ilusions i tristeses, peus que busquen aventures als cuatre cantons del món, peus de caricies buscades i inesperades. Peus que descansen en vertical i no en horitzontal.

Un peu busca a l'altre perque el necessita, no pot caminar sol perque mai podria aconsseguir donar un sol pas. Però el dos units arriben a les més altes muntanyes, als més alts cims i metes. Quan em preguntis on està l'altre peu? Et contestaré que sempre al teu costat. No busques més lluny perque sempre estarà ahí, ben propet, paralel a tu mateix.

Qué passa si els peus no toquen terra? Doncs llavors hi haurà certs problemes perque ells no poden passar-se la vida volant necessiten la terra per a poder sentir realment totes les coses. Els somnis justament han de tocar terra per a realitazar-se.

Peuets meus no ploreu mai!!! Encara que vos trepitgen, encara que vos ofeguen dins l'aigua, encara que vos tanquen dins d'unes sabates...perque un dia sereu recompensats més que a qualsevol altra part del cos.

Cuideu sempre els vostres peus són els únics que vos poden transportar allà on desitgeu. Petonets a tots els peuets de la terra!!!

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Si estic dacord amb el que has expossat,m'encata caminar,pero pots fer servir altres parts del teus cos per anar on desitges.Ptonets!!!hui no puc conectarme...



DANI

28 de juny, 2006  
Blogger Alguien cualquiera said...

La vida ens fa aturar sovint, una pèrdua, un desengany, un comiat, un desamor, un fracàs... i la tendència que tenim per inèrcia és mirar endavant i veure que ens falta molt per arribar allà cap on anem i mirar enrere i veure que en un o altre moment estàvem millor del que ens sentim ara.

Jo normalment camino per dins meu. A vegades no necessito anar més lluny, per poder fer el meu propi camí. Això sí, tinc uns peus que caminen molt...

28 de juny, 2006  
Anonymous Anònim said...

Peus d'aigua, peus de terra, peus de camins, peus de ilusions i tristeses, peus que busquen aventures als cuatre cantons del món, peus de caricies buscades i inesperades. Peus que descansen en vertical i no en horitzontal.
Te faltaba mencionar los pies que huelen mal pero no pasa nada una no puede estar en todo ... Es broma!!
Cada día me gusta mas tu blog, siempre me sorprende, nunca se puede predecir lo que te encontraras al abrirlo y suele ser siempre una grata sorpresa, una agradable lectura, un punto de vista interesante,algo distinto ...
Sigue asi animo !!!
Un besazo!!!

28 de juny, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home