dimarts, de juliol 04, 2006

Mirades que intimiden...

No em miris d'aquesta manera. Jo no he fet res. Per tant no tinc culpa. Vaig tenir que neixer en aquest món d'incertidumbre. Però ja m'he acostumat. Les ferides és cicatritzen i per tant tot torna a la normalitat.

Avui es un dia de reflexions del passat, el present i el futur. Estaré a la guaita de tot.

Petonets a tothom.

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

No deixes que t'intimdi ningú maca, es cert vivint en un mon de incertidumabre,sempre dubtant per a quin cami agafar,pero al final tot anirá bé.Tot el que dones a l'univers et tornará efect boomerang.En els ulls de cada persona naix i mort la seva veritat,son els ull el mirall de l'anima,com és cada persona en el seu interior,els ulls de cadascú es el lloc mes a prop que te cada pesona del seu cor.Jo em fixe molt en els ulls de tot el mon,estic un poc obsesionat amb el ulls,pero es que jo soc un buscador,sobre tot de la veritat i son els ulls l'unic jo on es pot trobat.

Vinga maca cuidat que medites molt i bé.Molts Ptons

Dani

05 de juliol, 2006  
Anonymous Anònim said...

i son els ulls l'unic lloc on es pot trobat.
Es que m'habia equivocat XDDdd


Dani

05 de juliol, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home