Periodisme real
Després de la tragedia que es produí el passat dilluns a Valencia, ens dirigíem un càmara i jo a l'estació on es va produir un del incidents més greus que s'han sofrit en molts anys. Un accident que ha costat la vida a 41 víctimes als vagons del metro valencià.La parada en concret, era la de Jesús, per tant la línea 1 de la ciutat, una de les víes més antigues i amb menys mesures de seguretat segons molts dels usuaris que l'utilitzaven diariament. Les declaracions més escoltades eren les d'uns ciutadans que notaven que les coses no funcionaven de la millor manera.
Després d'escoltar les paraules del conseller d'infraestructures Jose Ramón Garcia Antón de que el metro valencia es trobava en perfecte estat i complía totes les mesures pertinents de seguritat, molts del usuaris habituals alçaren un crit al cel. D'altra banda, també s'al·ludí al maquinista del metro, una de les víctimes mortals, que segons apuntava el conseller anava a una velocitat excessiva i pogué produir la catàstrofe. Però de nou el poble alçà la veu. Una de les afirmacions que es feia era que si la velocitat havia sigut la causant del descarrilament, llavors el vagó que s'hagués sortit de la vía no hagués sigut els primer sinò l'últim per l'efecte cadena.
L'escena dels fets em produí un calfred per tot el cos. La gent estava apilotonada a un dels costats del metro i es podía observar un petit altar ple de ciris, flors i paraules d'anims per als familiars de les víctimes. L'esgarrifança de les perdues es feia present en cada ciutadà que s'acostava per allí.
Un dels passatgers que havia aconsseguit sortir il·lès del metro ens comentava l'experiència que va sofrir. Segons les seves paraules la situació que va viure va ser dantesca. Ell intentà ajudar a tothom que estigués per allí, traient a la gent de la manera més ràpida per a que fos atesa pels serveis médics. Tot i que digué tobar-se perfectament ens assegurava que tenia una ansietat que no el deixava viure. Les imatges que li venien al cap dels fets li omplien els ulls de llàgrimes.
Altres persones que passaven per allí exigíen al govern valencià una major preocupació pels serveis públics, en aquest cas en el transport, per a que no es tornen a repetir uns fets tant terrorífics com els que ha tingut que sofrir la ciutadanía valenciana, amb 41 families destrossades pel dolor. I que en comptes d'invertir només en assumptes que pot ser no són tant fonamentals per a la població com la America's Cup o la visita del Papa a Valencia, es centrin en la seva seguretat a tots els nivells.
Petonets reivindicatius a tots. Fins demà.
posted by CUCALELLA at 11:11 p. m.
3 Comments:
Si es cert,ara li tiraran les culpes els uns als altres i no es treura res.La qüestió que a les 41 families res l'aliviarà el seu patiment.eLS politics es gasten millonades en events monumentals com el Papa i la America's cup que nomes uns pocs poden gaudir, ja que, es tremendament car; i els minims mitjans de seguritat que tenen que tindrén la gent comú pera viure el cada dia no el tenen.Pensant tot aixó un dia estas ,l'altre no.Deuriem de donar gracies,encara que a voltes ens queixen dels dies de rutina,de que no es passe res de roïn.Molta força per als familiar dels afectats!!!
DANI
Bien, oí que había un acorde secreto
que David tocaba y esto complació al Señor,
Pero tú realmente no te preocupas por la música, verdad?
Bien, esto funciona así:
El cuarto, el quinto, el menor cae y el mayor sube.
El rey confundido que compone Aleluya
Aleluya...
Bien, tu fe era fuerte pero necesitabas la prueba,
La viste bañarse sobre la azotea,
Su belleza y la luz de la luna te derrocaron,
Ella te ató a tu silla de cocina,
Ella rompió tu trono y ella cortó tu pelo,
Y de tus labios ella dibujó el Aleluya
Aleluya...
Bueno, nena, yo ya he estado aquí antes,
He visto este cuarto y he andado por este piso,
Solía vivir solo antes de que yo te conociera,
Y he visto tu bandera sobre el arco de mármol,
Y el amor no es una marcha victoriosa,
Es un frío y un Aleluya roto
Aleluya
Bueno, había un tiempo cuando me haces saber,
Que realmente está pasando allí abajo,
Pero ahora tu nunca muestras esto, ¿verdad?
Pero recuerda cuando me moví hacía tí,
Y la sagrada paloma también,
Y cada suspiro que dibujamos era el Aleluya
Aleluya...
Tal vez hay un Dios arriba,
Pero todo lo que he aprendido del amor,
Era como pegar un tiro a alguien más fuerte que tú,
Y no es un grito que oyes de noche,
No es alguien que ha visto la luz,
Es un frío y un Aleluya roto
Aleluya...
Hi torno... :P
La cançó és "Hallelujah", de Jeff Buckley. Bé, realment la versió original és de Leonard Cohen, qui fou el seu sogre fins a la mort del mateix Jeff, afogat a un riu (no sabia nedar), a l'edat de 30 anys.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home