Batecs de cor

Cada dia que passa el meu cor batega més fort, vol fer-se present en cada moment que estic vivint, perque te una necesitat de sentir el més mínim segon que passa, i vol sentir-lo amb la major intensitat possible.

El meu cor vol manifestar la seva alegria i la seva pena perque només d'aquesta manera realment està viu, perque sent, si deixés de fer-ho deixaria d'existir.

Les sensacions més habituals són el batec continuat, ara més apressa, ara més a espai, però sempre bategant. També hi han altres sensacions: el cor es pot fer petit i gran, perque s'està feliç o nostalgic. I un dels sentiments més dolorosos que pot expressar el cor és quan se't fa a miques, és un dolor agut, persisteix i no pots controlar-lo. El cor cobra vida pròpia. I desde el interior de les teves entranyes pots anar trobant tots els trossets que s'han anat partint un a un com un mirall.

Que el cor estiga sempre a l'espera de totes les coses no sempre és l'opció fàcil, justament podriem dir que és ben al contrari, perque quan és el cor el que percibeix cada pas que dónes a la teva vida sofreixes el doble que les altres persones. La lógica s'esvaeïx i les coses ja no són racionals, el cap deixa d'existir en cada moment i tot cobra un caire antagònic. Mai més pensaràs estimar sino que estimaràs directament, sense pors, sense barreres, sense mentalitats. Amor pur.

Avui dóne el meu cor a tots vosaltres. Gràcies per llegir-me cada dia. Petons d'amor pur.