Obrint portes

Com diuen el majors, estem a l'edat d'anar obrint portes. Cada pas que fem ens pot obrir un nou camí que ens conduirà a una nova experiència, a una nova sensació, a una nova perspectiva...

Per això és tant important anar obrint, mai tancant, perque no saps mai on pots anar a parar. Ja que el món pega moltes voltes, i el que creíes que mai faries es converteix en el teu camí. Aquestes són les sorpreses que te la vida.

Cada día intento obrir una porta però no sempre és senzill, has de trobar moltes claus per a fer-ho i no totes estàn a la vista. De vegades has de buscar i rebuscar, però quan la trobes fas un crick-crack i davant de tú apareix el món més desconegut que mai haguessis pensat. Hi han milers i milers de móns diferents, cadascún te la seva peculiaritat i la seva trascendencia, a més que de vegades uns tenen relacions amb altres i pots anar conformant un tot que es convertirà en la teva experiencia de vida.

Quantes més portes conssegueixis obrir més coneixements de tot tipus tindràs. Hi ha vegades que les persones tenim por d'obrir una porta perque no sabem que pot haver-hi al darrere, però just aquesta és la seva emoció. Si ho sabessim perdria tota la gràcia.

El no obrir portes ens acaba produïnt un tancament cada vegada major de nosaltres mateixos i es converteix en una aferrament a les idees ja conegudes que no és bò. Així apareix la mentalitat de curtes mires, que només accepta el que coneix i no és capaç d'anar més enllà. Aixó suposa la falta de sabiduria personal, pero això la frase dels grans savis: "Sólo sé que no sé nada". Perque quantes més portes obris més te'n adones de totes les coses que no saps.

Petonets savis. Fins demà. Descanseu.