Lluites

Com sempre s'ha dit les lluites no és guanyen amb la força, sinò que hi ha altres procediments molt més imperceptibles però amb més eficacia.

Ahir en una reunió no oficial de pluralia ho estiguerem debatint durant tot el sopar. Per un costat, podiem trobar la part més radical en la que realment no hauriem d'acceptar ninguna idea en contra de les nostres creencies i actuar amb peus de plom a l'hora d'aliar-nos els uns amb els altres, i d'altra banda, altres pensaven que just el contrari la unió fa la força. I que deviem unir-nos tots per a aconsseguir realment alguna cosa.

Per a uns els problemes de disgregació eren el causant de la perdua de moltes lluites en molts països o grups polítics, per a altres realment la separació era el signe d'identitat del propi grup diferenciant-lo de la resta d'una societat totalment podrida.

Un altre tema interessant que esdevingué fou el de les ideologies, una idea clau va ser que quan la ideologia supera al home es pot arribar a convertir en dictadura i aixó pot suposar tornar enrere en comptes d'anar avant. Referent a aixó s'al·ludí al comunisme, una idea molt maca però que acabà com acabà.

Per últim, resaltarem la funció dels mitjans de comunicació com a transmissors de la veritat. Una de les bases hauria de ser la de confrontació de realitats, que normalment solen ser antagóniques, encara que no tindria perqué ser-ho, però l'exemple del meu amic va ser magistral: el formatge dividit en molts trossets quan més parts s'exposen més s'assemblarà a l'imatge d'un formatge. Supose que aquesta seria la premisa del bon periodista, un formatge sencer és com una veritat vista desde tots els punts que hi podem trobar. I per tant una argumentació més veritable.

Després de la xerrada ens relaxarem amb una caminada ben extensa pels carrers valencians, cosa que sempre m'entusiasma de valent.

Molts petonets. Qué descanseu. Fins demà.