Barqueta de fusta

Aquesta és la barqueta que em pot dur a les aigües més profundes que puc trobar. Aigües sense fons, o amb fons llunyà. Peixos de coloraines i altres varietats aquàtiques.

Necessito que el vent em bufi a la cara, un vent suau, però fresc de mar, no aquell que quan respires sembla que t'ofeguis pel caliu.

Dormiré de panxa cap amunt. I deixaré que la mar em dugui on ella vulgui. Sense cap nord concret. Com una ànima sense destí. Que vaga per tots el indrets. Que no sap on anirà a parar però que de segur anirà a parar a algún lloc. Que potser l'impressiona, el sorprén, l'entusiama, perque mai hagués pensat que podia arribar a parar allí.

Paisatges nous, idees diferents, personatges desconeguts...però tot diferent, sense repeticions que es repeteixen una vegada i una altra.

Ens veiem a la barqueta del viatges. Petonets de dilluns, amb mandra i soneguera...