Tirar de menys

A la meva vida he tirat de menys moltes coses i sobretot persones. Crec que sóc una persona massa nostalgica i quan les persones s'allunyen o les coses canvien em costa acceptar-ho prou, però suposo que aquesta és la lliçó de vida que he d'anar aprenent, perque sempre hem succeeïxen situacions de perdua.

Quan era petita m'en recordo que anava a casa dels meus avis a passar l'estiu, doncs sempre m'agafava una plorera enorme perque quan tornava a casa meva i no els veía els tirava molt de meys.

D'aquesta manera, sempre que he estat amb una persona i després he deixat de veure-la he tingut molta nostalgia. També quan vaig canviar de l'escola de Cambrils per a anar a viure a Benidorm, tirava molt de menys als meus companys de classe amb els quals havia estat 6 anys d'infancia. I de la meva millor amiga la Glorieta, la qual haviem compartit sempre grans moments.

Però la pitjor perdua de totes va ser la de la meva mare. Perque és una perdua total, la qual mai podrà tornar a aquest món físic encara que jo vulgui. És un dels moments de major duresa que he tingut que viure, però que no només és algo que ja ha passat sinó que m'acompanyarà per sempre.

La vida está plena de perdues que hem d'anar assumint poc a poc, perque sinó ens desmoronaríem cada día, tot i així, no és fàcil perque l'acceptació d'aquestes coses sempre és ben costosa, però com he dit moltes vegades l'impermanencia està present sempre a les nostres vides.

Petonets a tots. Cuideu-vos. Passeu un bon cap de setmana.