Festa tota la nit

Quan algú es passa tota la nit de festa i al dia següent ha de treballar a les 7 del matí. Pot ben morir-se, perque és ben complicat poder aguantar després tot el dia si no és amb molt de café corrent per les seves venes.

Ahir va ser el comiat del meu gran amic italià Alessandro, tot i que al setembre torna, em va agafar molta nostalgia perque realment s'ha convertit en una gran amic per a mí. A més que va ser el comiat d'una fase i la benvinguda d'una altra.

Moltes vegades fas amics en poc temps però són realment molt bons amics, amics de per vida. Perque sembla que hi ha una comprensió major de la persona. Aixó m'està passant últimament, profunditzo amb una presona i m'hi trobo tot un tresor per descobrir. Realment m'estic trobant grans persones amb les que puc compartir moments inoblidables. I sobretot m'estant donant punts de vista de la vida completament diferents als meus, i d'aquesta manera m'estic enriquint d'una gran quantitat d'experiències diferents.

Un exemple metafóric és el següent: si sempre mirem pel mateix forat, encara que canviem de paisatge seguirem veient les mateixes coses. Per tant, el més interessant és canviar la perspectiva del forat, perque així tindrem una visió més amplia del que realment és tot el que ens envolta.

La meva capacitat de coordinació i reflexió avui és prou deficient, així que m'acomiado aviat. Molts petonets a aquells que encara viuen alguna festa acompanyada de treball.