Fi d'una etapa

Aquesta és la fi d'una etapa, una etapa que va tenir un començament molt poc agradable, però que poc a poc va anar millorant amb el pas del temps.

El día a día amb l'escriptura m'ha ajudat a poder anar expressant les meues profunditats vitals i a poder comprendre amb més claredat el meu caòtic interior. Han hagut dies de més empenta i dies més nebulosos, però en conjunt he pogut tenir una seguida d'expressió, que m'ha fet coneixer qué aspectes em constituteixen com a persona.

Poder expressar els sentiments pot semblar una pérdua de temps per a algunes persones, però vos ben asseguro que ha sigut una terapia mental excel·lent per a mi. He aconsseguit ordenar la meva habitació interna, que semblava un embolic de cap a peus, i encara que el nuc no s'hagi desfet per complet tot ja te una manera de col·locació més lògica.

També vull agraïr a totes les persones que han anat donant-me suport i idees que potser no se m' haguessin passat mai pel cap. Gràcies a tots per estar ahí encara que no sigui físicament, però sí amb la paraula, que ja és moltíssim per a mi.

Tot i així no és un adéu de veritat sinó un adéu entre cometes. Perque he de tornar. Només trigaré un mes. Al setemebre estaré de nou aquí amb les piles carregades, disposta a tornar a somiar, a disfrutar i a realitzar tots els projectes que em vagi oferint la vida. Perque sóc una somiadora nata a pesar de les dificultats i obstacles que se'm fan presents en la quotidianitat.

Espere que passeu un bon agost amb companyía dels vostres. Encara que si algún dia em dona una forta nostalgia intentaré buscar algún lloc amb internet, i escriuré algún post. Moltes vegades escriure és inevitable, es converteix en un vici complicat d'aturar.

Cuideu-vos molt i ens veïem de nou al setembre. Mil petonets a tots.